Guillamino

Amb Guillamino has d’instal·lar un gàlib i fer una formació de prevenció de riscos prèvia, perquè Guillamino és alta tensió i com t’hi apropis massa, crees enmig un arc elèctric i no ho expliques. Abans que això passi però, el dia que se m’oblidi expressament portar les mesures de protecció individual i col·lectives abans de prémer el « play », us vull parlar d’aquest músic. Un músic extraordinari, un artista que connecta elèctricament amb el seu món. Pau Guillamet –son nom de bateig- és ventosa, paparra, batedora i màniga a pressió de bomber per aquest ordre. Si voleu un sentit de vida, però de vida dinàmica, de debò sentir els 800.000 km/h que estem assolint voltant la Via Làctia, tremolar asseguts, vibracions permanents, brunzits trepidants no identificats, i no sabíeu allò que us calia, ja ho teniu: uns auriculars i Guillamino. En tot procés creatiu, ni essent artista etiquetat com a eclèctic i cosmopolita, no et pots mai desvincular de les arrels si allò que vols és transmetre quelcom genuí, creïble i distintiu. Al teu torn, com a consumidor musical, si tens gust, sensibilitat i formació, pots arribar a comprendre i compartir tota bona proposta, et pot agradar i encara més, et pot entusiasmar. On és rar i difícil d’arribar és a l’èxtasi total que servidor experimenta per moments amb la producció d’aquest artista nascut on jo i nascut quan jo, que notes que els 80 efectivament van fer molt i molt de mal -o sigui molt de bé-, així com comproves que aquells anys ens van tocar les ales de per vida a uns quants, sense que el nostre artista, avui protagonista, restés emperò, allà palplantat llepant-se les ferides. És aquesta lectura que fa dels seus anys vuitanta de petit, amb els noranta d’adolescent i jovenet i amb els dos mil i la mare que els va parir, la que defineix la seva vida, i que bé que l’entenem els seus coetanis! És agafant la seva considerable obra –ja a dia d’avui- quan ho entens tot, quan entens quin combustible va xuclar i absorbir prèviament, per després passar-ho tot per la seva caldera, de la que només ell en té la patent, Guillamino Boiler ^TM, cuinant de manera pròpia, única i irrepetible, inclús per a ell mateix en un altre espai i un altre temps –com el riu d’Heràclit-. Tot seguit fent servir l’energia resultant de la combustió per moure la turbina Guillamino Steam Power Generator ^TM que t’envia, un cop fa sortir la seva música escopida com una bomba raïm pels altaveus, a prendre pel sac: Fuuuaaaaaàs !!! Guillamino és com una d’aquelles emissores repetidores que es veuen al fons a contrallum a dalt dels turons, altes torres espigades amb plats rodons, que romanen impassibles, enigmàtiques per distants i inassolibles, tanmateix perfectament integrades en el paisatge amb el pas del temps i que identifiques com a transmissors d’informació continuada i per tant, comunicació permanent, estar al dia. Aquesta pretensió, d’ingènua joventut i tossuda voluntat, ja fora de tota pubertat, de voler continuar a copsar, palpar, ensumar i pair sempre cada segon i voler-ho fer com tu, com jo, com ell, com aquell, com cada ésser vivent en moviment. Com es pot estar, tot el dia, al dia ? Doncs, Fra Guillamino ho està. Almenys, allò que ens arriba, inclús després de les pèrdues per fregament en el conducte de transmissió analògic que és l’aire, és la certesa que té un dial de ràdio FM en Mhz random infinit al cap. Tot això no li surt sol de dins genèticament,  demana sens dubte també una feina feixuga. És saber que per estar al dia en la teva creació no pots ser únicament espectador des del faristol i prendre’n notes. Has d‘interaccionar i mullar-te, donar un tros teu de temps i carn -i ben gros si cal- als altres que habiten també la teva cuina, a Barcelona i arreu. Hores d’amistat, hores d’aprenentatge i col·laboració amb tota mena de gent, hores de resseguir ciutats i pobles, de rodar el món a veure d’on surt emès aquell so que tant li balla pel cap, que no el deixa dormir i el té sur le qui-vive. Tot per amor a la música, per amor a la bellesa. Només així et pot sortir aquest eclecticisme infinit, inclús per a ell mateix, de tal manera que Guillamino és dels pocs artistes dels que saps segur que mai aniran curts d’inspiració, perquè el generador d’inspiració són ells mateixos. Com tota persona, tot artista té moments de dubte i desorientació. Guillamino del dubte mateix en treu art, ja l’ha elevat, just amb la seva mera identificació i manipulació. De resultes, li surt una veritat intransferible marca de la casa i producció, molta producció. El format és important, sí, però sobretot produir. Ja me l’imagino rumiant: -vinga, enregistrem això, que ja veurem després a veure com ho arrangem i distribuïm però que no se’m passi, sobretot, que no se’m passi aquesta idea del cap!- No guardar, no estalviar, no temporitzar. Guillamino és, de base, el nostre Prince (ara, Fra Symbol) i el nostre Nik Kershaw. Alhora també pot ser el nostre DJ Shadow o St. Germain, el nostre Jeff Buckley o Jack Johnson i...jo què sé més! Inesgotable en influències rebudes, esponja sonora, molt bona veu, bon xiclet.  Molt de soul, de senyor amb barret. Crooner si volgués. Bon falset. Un falset, no per amagar una veu pobre o tan sols expandir artificialment la tessitura. Un falset, utilitzat darrerament -com ell ha explicat- per millor aprofitar el micròfon de l’ordinador a Poblet, però també de manera general perquè aquest falset molt ben articulat evoca, dóna versemblança a la transmissió del sentiment més profund quan s’està cantant, exactament com ho fem a la dutxa, que és fer autènticament palesa la dèria salvatge que ens generen els sons, el fet de sentir-los i el fet de reproduir-los. Beats, bpm, dubs, loops, overdubs, mixes, digital, elèctric, acústic, folk o vocal. Tant se val. Res li és aliè. Quan estimi convenient fer clàssica amb formació de quartet o quintet, ho farà i sabreu de sobres que és ell. Exploració musical, autoconeixement, exploració personal. Des de 2011, que escoltant-lo per primer cop i de penal, vaig comprendre que sóc i seré permanentment al fang fosc, no obstant tot mirant d’intentar sempre sortir-ne jo, a les palpentes. Encara no he pogut, em té subjugat. No m’importa, continuarem lluitant, aquest any com ha fet ell mateix, a Poblet peregrinant. Som-hi, auriculars! Faceware Fra. Júpiter, de gran. De Miramar a Myanmar. Guillamino Meteosat.