Pocs dies després de la Mare de Déu d’Agost que tot vira de cop. Aquests ja dos mesos de solstici, de sobte semblen carregats de sobreexposició solar amb embafament tèrmic i ofec pulmonar, sensació comunament anomenada xafogor, còctel ideal perquè la inestabilitat es manifesti sense cap pudor i al més pur estil tropical. Una ventada esquerpa i malcarada de primer, un patac inopinat de calamarsa just després o, simplement i per defecte, núvols baixos i aire calent de bona hora, xardor matinera que dóna a entendre que el motor fa estona que va revolucionat, li haurem de donar i com sigui més estona a la nit per refrescar, altrament es clavarà.
Una mínima coneixença i seguiment del temps, la meteorologia, ens ha permès sempre de situar-nos en el calendari sense menester de saber exactament quin dia és. En l’actualitat és evident que aquesta percepció se’ns ha apaivagat en bona part per l’efecte emmascarador dels aires condicionats o dels telèfons massa intel·ligents homogeneïtzadors, directors del nostre estil de vida, censat ja tothom a intentar fer si fa no fa el mateix, sigui quin sigui el període de l’any.
Si, malgrat tot plegat, fem un esforç durant aquests dies per parar l’orella, l’ull i la resta de sentits -sense embolcalls ni proteccions profilàctiques- ens adonarem que la mena de tristesa o melangia que l’ambient desprèn no es pot amagar ni tan sols fent girar la truita i domesticant els sentiments, com podria ser l’encetar les vacances tardanament, ara mateix si voleu, per fer-les encavalcar amb el setembre, tot mirant de cobrar-se una tranquil·litat i fugir de la gernació clàssica arreu de finals de juliol i primers d’agost. No, la bonança estiuenca no es perllonga simplement amb voluntat o diners. Perquè cada dia no és festa major ni tot els dies són diumenge, que la cosa va de baixa és un fet i que ens afecta de fet. Ben tranquils que estàvem ahir, per exemple, netejant passablement la barbacoa o fent qualque bricolatge maldestre, que es féu fosc d’una manera insòlita tan sols uns dies enrere -moment típic, d’altra banda, on el veí expert tafaner semblava que ens esperés amb el coll estirat tot ell i guaitant rere sa bardissa per acabar amollant el seu fotut briconsell. Però tornem al que estàvem dient, no saps quin follet acaba de ser el responsable que et convida a deixar estar la ferramenta i l’endreça jardinera per l’endemà i entrar per no trigar a fer el sopar.
El món es troba ara en aquells dies que acostuma a dir-nos per activa i per passiva que no dóna gaire més de si, que ens hauríem de replantejar els nostres plans i tornar aviat a una activitat més sostinguda i captinguda car no trigarà gaire a mostrar-se a la manera habitual, un xic més sorrut i circumspecte. Qui vulgui continuar la festa que se’n vagi cap a baix, Segura avall falta gent, i això la veritat és que està molt bé de recordar de tant en tant, no fos cas que confonguem les coses i creiem que per aquestes contrades, farcides avui dia de cambrers que et parlen com un plat trencat o en foraster, només pensem a tothora en l’esvalotament i l’eixelebrament. Això, insisteixo, seran sempre figues d’un altre paner, que sí, que ens han caigut a sobre, certament, però que no ens defineixen ni del dret ni del revés, ni per molts diners que hi posin els que ja sabem, els que ens voldrien assimilats per sempre més i els seus col·laboradors locals traïdors o mesells.
