Trilers de sentiments

El personatge de Juli Soleràs a la novel·la de Joan Sales “Incerta Glòria” lliga prou amb un estereotip de perfil psicològic molt perillós. Intel·ligència i coneixença a dojo, et donaran peixet del bo i hi cauràs de quatre potes. Una capacitat de seducció, nano, que en poc temps estàs que xales només que obren la boca. Moment idoni per a ells d’iniciar el seu joc, i a tu de fer la teva aposta. Són trilers. Jo els anomeno així, perquè fan com aquest senyors dels gobelets i la pilota de la Rambla. No es pot dir que es tracti sempre de malentesos car seria massa benèvol. Més aviat, allò que els hi refocil·la és treure punta de tot allò que dius o fas. No poden mantenir una conversa innòcua, no per incapacitat sinó per voluntat i com a objectiu principal. Aprofiten tota avinentesa per escatir sobre la teva existència i els teus quefers, i sempre en mode perepunyetes. Si la qüestió que esteu abordant revesteix dificultat, argumentarà que no li has explicat prou bé i aquesta serà una bona excusa per tornar-te boig. En cas contrari, si el tema és clar i català o simplement quelcom banal circumstancial, s’encarregarà de trobar àgilment una segona lectura per amagar-te la vida. Al principi et sorprendrà amb aquestes recepcions recargolades, tan espontànies que les arribes a trobar fins i tot originals. Tanmateix a un moment donat, sempre tretze són tretze, t’acabarà traient tant de polleguera que voldràs reaccionar compulsivament en tot moment per replicar-li. Amb el temps aquesta posició a la defensiva però, acaba passant factura i et vas fatigant, caient en un sentiment d’incomprensió i culpabilitat el qual, com la fragància de l’anunci, ja no t’abandonarà mai. Víctima del seu joc i la seva teranyina, experimentaràs un patiment directament proporcional a la quantitat apostada a l’interior del gobelet. El malestar i l’angoixa aniran adquirint una profunditat que en poc temps dibuixarà una corba abissal dins la teva ànima. Evidentment, ja hi som –elemental, amic e amat Watson- fora del límit elàstic i podríem dir que la relació està tocada de mort perquè de fet, qui es troba a les acaballes ets tu, no ell. Però no toquem missa de rèquiem, si us plau, que això encara no s’ha acabat, doncs no aconseguirem escapar tan fàcilment de l’encís malèvol d’aquest miserable engalipador. Amb tot sota control, es posa en marxa l’argúcia malaltissa, l’acarnissament del nostre professional que, per oferir-te una guspira d’esperança, pot arribar a fer-te veure, en comptades i aïllades ocasions, que està d’acord amb tu. Aquestes rares vegades en què estareu tots dos en consonància seran convenientment adobades i celebrades de tal manera que no les puguis oblidar, i heus aquí l’efecte recompensa de les addiccions més fortes, assegurant-se que continuïs lligat a ell per una bona temporada més. La naturalesa humana, és a dir, la teva condició de talòs, farà que, enlloc d’identificar aquests bons moments com a excepcions que confirmen la regla, et faci pensar més aviat que ets tu qui no interpreta adequadament les seves paraules en la resta de casos i que t’ho has de fer mirar. I és així com, al cap d’unes quantes partides perdudes, nombroses ja, hem arribat al cap del carrer, fet un nyap, rodolant per terra, esmaperdut i sense entendre-hi res de res, lligat a un amo que abans no era tal cosa i que ara fa amb tu el que li rota; i no en la intimitat, no, això ja és de domini públic: ets la seva joguina. Ara, vés a plorar.