Un paio insuportable, insofrible

Les vacances d’estiu comencen, com la gestació del teu divorci. Aquests dies de presència i convivència ininterrompuda amb els teus éssers estimats rebràs la primera resposta malcarada de l’hereu, que ja no és un nen, tip de tu com mai l’havies vist. El tens fins als collons i per fi t’ho fa saber. De resultes d’aquesta mala maror, sorgiran intercanvis fora de to amb els familiars que us han vingut a visitar -pares d’una banda i sogres de l’altra- com mai els havies tingut abans, i tot plegat, per simples poca-soltades per tu generades que, aquest estiu d’enguany faran vessar el got d’una vegada per totes. El brou de cultiu l’has anat nodrint tu, artista, estiu rere estiu. No et pensis que aquest darrer malentès familiar -una bronca en tota regla- et sortirà de franc, doncs parlem de la cirereta que et menarà a trucar un advocat de tornada a l’oficina en tan sols uns quants dies. I és que tots em diuen que ets un paio insuportable, insofrible com la canícula antropocènica.

Que les vacances d’estiu són necessàries ho sap tothom. Oficialment, ajuden a carregar bateries i trencar la rutina però compte, que trencar amb la rutina afortunadament o malaurada implica posar-nos a prova. Sortir de la zona de confort és comprovar la resistència de la capa neoliberal que se t’ha ficat a sobre any rere any, esdevinguda una mena de pàtina d’un tel molt del teu gust car penses que t’atorga pedigrí. És una sinòvia enganxifosa, així com la gomina que podem atribuir sempre a un biotip de mascle anomenat genèricament Alvarito Sanz de Todoslosantos, estesa per tota la pell del teu cos. En un principi semblava quelcom inofensiu però ara trobes que les dutxes corporals de la teva higiene diària no serveixen per treure-t’ho de sobre, i això suposant que te’n vulguis desprendre. Els banys salats al mar sí que semblen adients per desempallegar-te d’aquesta gelatina llefiscosa, però no en el curt període que duren les teves vacances de merdós. En cas que estiguis veritablement decidit a seguir un tractament mínimament seriós, les vacances acaben massa ràpid i llavors no en tindries prou temps, la pàtina anquilòtica et restaria aplicada a sobre. Potser per aquesta raó, per una mera convenció, les vacances no acaben de durar més del compte, no fos cas que un bon dia tothom es retrobés tots amb la pell tendra i tova d’un infant i per tant, exposat cruament a la misèria de vida que fa massa temps que estem portant i sense armes per fer-hi front. El dit tractament marítim precís te’l va prescriure ja l’any passat el teu amic, l’amo de la guingueta, i consistia en llevar-se ben d’hora tots els dies, sense excepció, per fer l’esforç de sortir a l’encontre del sol a l’horitzó mediterrani, sense banyador, la platja deserta per a tots dos, tu sol amb el sol. Deixar-te envoltar i dominar per la immensitat del mar i la seva bellesa, oblidar quefers, temps i rellotge, sense haver d’estar mirant alhora si et roben l’esmàrfon a la vora. Gaudir així d’una pèrdua momentània de consciència mentre et capbusses fent el mort, deixant que entri la sal a tots els orificis i porus del teu cos i doncs, sentint-te penetrat, absorbit i xuclat per la deessa Thalassa. Després d’aquests banys matiners successius, l’efecte aconseguit és el d'anar edificant una certitud interior cada cop més sòlida, el convenciment que si continuessis aquests banys depuratius, més enllà del període estrictament acordat i atorgat des de Patinolàndia, tindries un problema existencial greu. Per evitar aquest horror, el que has volgut fer enguany és tot el contrari, o sigui passar les vacances en un entorn de seguretat, un club de vacances tancat i de molta anomenada, ple d’Álvaros com tu, on la segona o tercera pregunta que faràs al congènere amb el qual tot just acabes de fer coneixença serà: -i vosaltres, ¿fins quan us quedeu?-. És essencial assegurar-te que els teus interlocutors porten a sobre la mateixa pel·lícula que tu sobre la pell, que manegueu els mateixos codis i que, per tant, totes les converses per molt sui generis i variades que et puguin semblar, versaran sense exabruptes en la més pura mediocritat, que tu t’encarregaràs d’elevar a categoria de cordialitat amb estones d’erudició per sentir-te millor i pensar que ets algú sociabilíssim i amb retòrica, que es pot moure sense problemes i en qualsevol circumstància, per concloure i acabar reblant que sens dubte estàs aprofitant com cal l’estiu, veritable objectiu. T’estimes molt a tu mateix, definitivament, però recorda -perquè m’ho està dient tothom- que ets un paio insuportable, insofrible com la canícula antropocènica.

Aquest cop et feia paüra de tornar a fer-la petar amb l’amo de la guingueta, per no saber controlar els intercanvis i arriscar-te a rebre una nova punyalada a l’ànima. T’has proposat doncs mirar d’evitar qualsevol contacte amb la gent originària del teu lloc de vacances, que acostuma a gaudir d’un estil de vida totalment diferent al teu. Diríem que no vols copsar de manera massa evident com t’estaven esperant perquè tornessis a venir a fer el mec i deixar-te un bon grapat de quartos en els seus negocis que els permetran de tancar la paradeta tranquil·lament durant tres, quatre, alguns, fins i tot, cinc mesos a l’hivern i viure, modestament i digna, una vida senzilla que tu no has tingut collons de portar a terme. Aquesta sensació és massa violenta de pair amb la pàtina que secretes contínuament, és evident. Millor, doncs, aquest any que sigui una estada diferent, en una ciutat de vacances de pamflet d’aquests que trobem a la bústia de tant en tant. Malgrat tot, no pares de recordar el teu càmping predilecte, vora el mar, mil cops més autèntic, on s'estava realment bé, però vas parlar una mica massa amb l’amo, el qual et posava el cap com un tabal -amb més mala llet a partir del teu tercer gintònic- amb la seva filosofia de nyigui-nyogui. Així mateix, rememores com et mories d’enveja perquè sempre veies com se li apropaven al taulell, per saludar-lo i dedicar-li un seductor somriure, unes noies molt i molt eixerides, i en aquestes dates a més, gens però que gens vestides. És curiós, perquè quan vas conèixer tant l’amo del càmping com el de la guingueta de la platja, els vas esmentar la teva feina i vida a la capital i engolaves la veu però alhora parlant fluixet, com a gest de falsa modèstia i veritable patetisme amb el qual només t’enganyaves a tu mateix. Un cop fou el torn de rèplica d’ambdós per fer-te cinc cèntims de les seves existències respectives, t’hauries estimat millor no haver-ne dit res i ni tan sols haver vingut. Podem veure doncs, com aquests dies sagrats -transcrivint literalment la traducció en anglès d’aquest mot tan i tan evocat al calendari i que inspira a priori tanta felicitat- poden arribar a esdevenir inopinadament el vostre espill o malson definitiu. De fet l'any passat vas acabar les vacances somniant, delirant. Somniaves que eres tu el nou amo del local, que el reemplaçaves. El teu pensament oníric resultà encara més patètic que la vida impostada que traspues permanentment amb la dictadura del despertador i el què diran de tu. És al·lucinant comprovar com mai gosa hivernar la teva imaginació, ja sigui per als negocis o aplicada aquest cop al teu projecte vital. Vas arribar a somniar-te tot el dia follant, un dia rere l’altre, com et penses que fan realment l’amo del càmping o el de la guingueta, que no paren de saludar i abraçar monuments a tothora, amb musiqueta de fons. Ets el nou propietari acabat d’aterrar de la capital, que deixa la seva feina de desenvolupador de negoci per venir a empadronar-se en aquest vilatge de platja per literalment triomfar com la Coca-Cola! Amb el temps et naixien fills a mansalva, com bolets, en tenies una munió escampats arreu, no sé on, tots t’estimaven incondicionalment i sense fer res de l’altre món per ells, car te’ls cuidaven. S’escoltava la marimba tropical durant l’estiu i més enllà, la resta de mortals estàvem cantant ja “la Castanyera” però tu encara la marimba escoltant en el teu harem particular, perquè ets tan masclista i neoliberal que somniïs el que somniïs, inclús la que consideres com vida oposada a la que portes ara, la conceps també en clau masclista i neoliberal. Parlant a tothora de bancs, no tens mai por als entrebancs, sempre penses que tot t’anirà bé perquè simplement ets l’Elegit.

Doncs, retornats ja a la realitat, sàpigues que aquests que tu en dius aborígens, són els que millor han entès qui ets de debò i cada any, pel teu darrer dia de vacances t’han dedicat un somriure d’orella a orella per agrair-te els dispendis que els hi acostumes a fer sense excepció. Els comiats són d’allò més clàssics:-Ets molt gran, Alvarito, que tingueu bon viatge i ja sabeu on teniu una casa. Espera, deu segons, que surto de darrera el taulell i vinc a fer-te una abraçada. Vinga, crack, eh, fins l’any que ve! Apa, siau!-.  Un darrer afegit, en funció de la provinença del turista: -Records a la Merkel!-. O a Macron, Trump, Johnson, Colau o Martínez-Almeida, segons el cas, perquè cada mitja hora i amb cada Alvarito fan el mateix, no només amb tu o què et pensaves, filiprim! Uns relacions públiques de primera, aquests amics teus, treballadors de la teva destinació d’estiu i potser els únics pencaires de mena a qui goses dirigir la paraula. Aquesta gent t’aguanta perquè ets generós quan se te’n va l’olla –a l’estiu, cada dia, open bar amb qui tinguis al costat- però tots ells saben que ets un paio insuportable, insofrible com la canícula antropocènica.

En un moment de la seva vida, alguns d’aquests propietaris de càmping i guingueta van decidir no combregar amb els cants de sirena de la capital -la tan exalçada vida a la ciutat, de la qual tu en fas apologia-. Uns cants que tard o d’hora piquen sempre a la porta de la gent de comarques i malgrat tot, van resistir la temptació, van -segurament- passar-ho no gaire bé, van pensar que potser se’ls escapava el bon tren amb el vagó que portava escrit el seu nom, i tot per haver volgut triar la campanya o la mar i estimar-se més romandre a casa. I ara, fixeu-vos, fixeu-vos, els hi ha arribat el torn de fer-se cobrar les antigues penyores. El fet de veure-us acceleradament més vells, malcarats, confosos i esmaperduts estiu rere estiu, no té preu per a ells, gent, això no té preu.