Taxis negres i grocs

Taxi!!! Curiós mot. Em sembla que deu ser dels pocs que es diu i pronuncia gairebé igual en totes les llengües del món. Per què serà? La pel·lícula celebèrrima de Martin Scorsese Taxi Driver, Joe le Taxi que cantava Vanessa Paradis, Mr. Cab Driver que cantava al seu torn Lenny Kravitz, Taxi Grab dels Jethro Tull, els taxis grocs de Nova York, i un llarg i interminable etcètera. Mitologia a dojo darrere aquest servei de transport, tan especial, tan públic i alhora tan privat. Els taxis de Barcelona són negres, grocs a les portes i el maleter del darrere. Amb el temps han esdevingut símbols de la nostra ciutat. Digueu-me algun lloc on hàgiu vist taxis exactament amb els mateixos colors. Si aneu a altres ciutats, els veureu més aviat negres completament, o blancs del tot, o bé amb la franja diagonal aquesta a la porta, del Rayo o de River, o els ja esmentats taxis mítics grocs de la ciutat dels gratacels. Els nostres són mítics i a més únics, però potser no per a vosaltres perquè són els vostres i no els de Nova York. És així. No entenc un borrall del mercat del taxi però no em surt altra cosa que defensar-los. Com no voleu que els defensi, si són meus? Res no és meravellós ni perfecte, nosaltres tampoc ho som, el sector del taxi evidentment tampoc, però no per aquesta raó li hem de clavar una daga i fotre’l enlaire. A mi em parlen els cunyats de torn de què cal competència i jo penso que quina competència cal en aquest sector? Trobeu de debò que els preus dels taxis són abusius? De debò penseu que us cobren una morterada per anar d’un lloc a un altre de la ciutat? Els preus són perfectament assequibles per poder utilitzar el taxi quan s’esdevingui, és clar, no amb la mateixa freqüència que utilitzeu l’autobús, el tramvia o el metro-ferrocarril-rodalies, car cada sistema té la seva funció i idiosincràsia. El taxi no deixa de ser un servei més integrat en la xarxa de transports de l’àrea metropolitana de la ciutat, que no és cap meravella -estem d’acord- però el taxi no en té cap culpa. Si hi ha un servei que doni cohesió real, tangible, visible –importantíssim, repeteixo, importantíssim-, a totes les ciutats de la corona metropolitana, aquest és el taxi. Què ens relliga a Badalona i L’Hospitalet, què tenim en comú a part del Metro, i a més les 24 hores al dia? El Taxi de Barcelona. Perquè el fet és que ni tan sols els autobusos o tramvies relliguen directament bona part de les ciutats a banda i banda de la capital. De rodalies, millor no parlar, deixem-ho córrer. La competència en el sector del taxi, aquesta que es demana amb un gin-tònic a la mà, jo la considero ja existent entre els mateixos autònoms del taxi i en les societats integrant els diferents esgraons del sector, on malgrat totes les injustícies -que he llegit en diagonal i que per tant desconec-, així com la intrahistòria pròpia, peculiar i secular del sistema de llicències, s’havia arribat a un equilibri -com sempre inestable i molt perfectible- però equilibri al capdavall. Curiosament ningú no parla ni de bon tros i amb la mateixa esma del sistema de llicències d’estancs, cases de loteria i farmàcies. Ara, això sí, podem posar a parir el taxi, perquè estan per sota de les farmàcies en el sistema de classes del nostre contracte social no escrit. Ho fem també ara i no abans perquè els hem posat al punt de mira interessadament arrel de la pressió de nous actors com Uber o Cabify –per esmentar els més coneguts- els quals, no obstant, ja sabien que hi havia un sistema de transport a la ciutat igual al servei que pretenen oferir, que es diu servei de TAXI. Expliqueu-me, si us plau, quina és la innovació disruptiva que ens proporcionen aquests nous actors per tal de reconèixer el valor afegit d’una eventual competència. L’iPhone es va treure del mig a Nokia, Netflix va camí de fer-ho amb la televisió i doncs, aquests ubers què fan, què proposen de nou, cotxes que leviten? Teletransport o teleportació? El servei de taxi ja existia i el proselitisme i enaltiment als nouvinguts és l’excusa barata neoliberal que utilitzen molts per trencar equilibris i fotre merders a casa dels altres. El servei de taxi s’ha de millorar, segur que sí, però no el millorareu fent que arribin d’altres a menjar un pastís que és el pastís del taxi. Oi que ningú no li fa competència a TMB, o bé hi han d’altres línies d’autobús municipals? Ara què volem exactament? Els enginyers treballar d’economistes i els economistes treballar de metges? Els metges treballar de filòlegs i els filòlegs treballar d’arquitectes? Si per alguns de vosaltres tot allò que té a veure amb el taxi us fa pudor a naftalina o us resulta canyí i aquesta és la vostra excusa i motor no confesat per enfonsar-los, teniu massa prejudicis al cap i m'estalvio comentaris. Jo també en tinc de prejudicis, però plens com n'estem tots, cadascun els seus, us diré que m’agrada la gent que defensa allò que és seu i el seu pa. Ja em direu també per una altra banda, què s'hi veu de celestial en la liberalització salvatge del sector. Potser que aquells que condueixen aquests vehicles de servei negres i grocs ben aviat acabin sense poder viure del seu ofici. Si regular el sector era i és difícil, regular-lo per a més actors és un suïcidi. No hi han receptes màgiques però tampoc suporto per se les receptes globals que ens arriben i que hem d'adoptar sense pensar-nos-ho dos cops. Per moltes aplicacions que hagin estat un èxit a no sé on, no vol dir que sigui el que ens convé. Que malament parlem ara tots del Facebook, per exemple, i recordeu-vos simplement a vosaltres mateixos tan sols fa deu anys. Els taxistes de Barcelona han vist venir de lluny el brau i han fet molt bé de defensar el seu territori amb la força que ja s’ha vist que són capaços de desplegar. A qui defensa allò que és seu d’entrada, se li ha de reconèixer, i defenses amb vehemència allò que es teu quan veritablement creus i sents que és teu. Ara sembla que només puguem defensar cadascú les nostres famílies, la resta no, perquè no ens pertany. Ara refarem totes les reivindicacions que s’han fet al llarg de la història que ens han ajudat a ser a on som ara, per bé o per desgràcia, perquè no les trobem ajustades a dret o èticament adequades en aquest món nostre que anomenem "lliure". Quan no defenses el que és teu com cal, et passa el que et passa, que ho perds tot o gairebé, fas el ridícul i ningú no et pren mai més seriosament. Cada cop que arribo a Barcelona miro -ni que sigui un sol dia dels pocs que estic malauradament a la ciutat- d’agafar un taxi negre, de portes grogues i capó del darrere groc. I evidentment, encantat de parlar amb el taxista, cas que ell vulgui parlar amb mi. Si em toca un estúpid què hi farem, tal dia farà un any. Si em toca un Fittipaldi: -dispensi, em podria deixar aquí mateix, que em vull baixar? Gràcies-. I agafo un altre, com el darrer que vaig agafar, un paio de puta mare. Sóc a la meva ciutat i vull que continuï amb els seus atributs que la fan única, com a mínim intentant que no es perdin per les tontopollades que tenim a sobre darrerament. Potser que tenia punts per haver estat en una altra vida conductor de taxi, sempre m’ha agradat el servei que presten els taxistes i els hi tinc respecte.  Com ja hem apuntat, realitzen una tasca de cohesió geogràfica –ara que parlem tant de cosir- i donen ànima, mobilitat a la ciutat, sensació en definitiva, de vida. Nois, què voleu que us digui: amunt! Si pot ser, no voldria veure taüts negres immaculats, rutilants, amb vidres tintats en moviment a Barcelona, que a París ja es pot experimentar aquesta sensació i és horrorós.