Les mosques i res més

Les mosques són insectes torracollons. S’haurien d’exterminar, ni baula d’ecosistema natural ni cap excusa moral. Una sola pot alterar l’equilibri de pau sigui de la teva estança sigui de la teva temprança. Només l’efecte a l’ambient d’un exemplar que, a més a més, li doni per brunzir per a fer-se una idea del que pot arribar a passar si les deixem multiplicar-se i colonitzar el nostre cau protector particular. Alerta, que hi haurà qui pensi que són espècies molt nostrades en aquestes latituds i redalls, com si tot allò que sigui merament prou antic i present hagi de ser assumit per fina força com a patrimoni local, en cap cas avaluat com a dolent. Un cop tenim clar que les mosques no les volem pas, procedim -això no entén de classes socials- a occir-les. De tota la vida això s’ha aconseguit amb una sabata, un drap o un matamosques. Un estri aquest darrer d’allò més pràctic d’ençà que amb el plàstic s’ha pogut combinar la lleugeresa en la seva manipulació amb la flexibilitat. Quines beneitures, podeu pensar, el fet d’analitzar el nostre comportament quan tan sols hi havia matamosques però m’agrada pensar que la seva utilització ens obligava a efectuar moviments que precisaven d’un exercici tan físic com intel·lectual on es requerien reflexos, sincronisme, estratègia i esma a parts iguals. Si, a sobre, es donava el cas que n’hi havia en bon nombre ens podíem passar l’estona amb aital fotesa, matant mosques, i ben cert que ha estat el cas no poques vegades durant la nostra infantesa.

Em demano per què ens molestaven només les mosques i no pas d’altres insectes. Potser perquè les mosques vacil·len, semblen inofensives però ens provoquen, vénen al nostre encontre, alteren -com hem dit- la calma existent i no s’estan pas d’aprofitar i xuclar la nostra sang mentre fem veure com que ens és igual. Amb altres tipus d’espècies això no es dóna amb tanta claredat. O s’amaguen més, o fan la seva i no en volen saber res o executen la seva cèlebre traïdoria amb el fibló netament, instantània i eficient. De fet, és un alleugeriment no haver d’estar amatent a tot allò que es mou dins el nostre cau; altrament seria un desfici, no hi podríem viure, distrets amb els quefers de tota la resta d’insectes i espècies existents.

Ara bé, el problema de debò ha vingut amb el progrés malentès, traduït en el cas que ens ocupa, amb els insecticides. Dissortadament l’ús d’aquests productes ens ha espatllat la facultat de filar prim, de destriar. N’hi ha de tan baixa qualitat o ja sigui amb principis actius tan potents que fins maten les plantes per no dir que han estat clarament nocius, abans per a la capa d’ozó com a voltes per als propis éssers humans. Servidor n’ha arribat a emprar alguns de xinesos que un cop ruixada l’habitació havies de romandre fora durant hores, no s’hi podia estar, l’estança semblava els voltants de Txernòbil després de l’accident nuclear. Hem d’anar en compte, doncs, per molta nosa que ens facin les mosques, de no emprar mètodes que alhora literalment arrasen tota forma de vida al nostre voltant, on després ens han de créixer, posem per cas, els enciams. No hauríem de deixar que la repulsió i els fàstics per aquesta espècie de bestioles marranes i fastigoses ens faci perdre el senderi ni les aptituds que d’antuvi exercitàvem analògicament quan sabíem del cert que només es tractava de mosques i res més.

Vull una vida sense mosques, tinc molt clar que són elles les responsables del meu neguit intermitent, així doncs, m’ho treballaré en tot moment per mirar de no errar el tret i fer pagar els plats trencats a ningú més. Tinguem present també que segons els principis de gestió de qualitat ISO, l’acció correctiva ha de ser sempre proporcional al grau de disfunció i a més, focalitzada en tot moment sobre l’element no-conforme. Així doncs, a mode de paràbola en homenatge a mestres nostrats com Calders o Rodoreda, cadascun a la seva manera, aquí ho deixo estar perquè els més petulants no diguin després que ho serveixo tot mastegat. Deixo així ruminar el lector sobre quin sentit propi i personal vol donar a tot plegat.