A l'esport, com a la vida

 Recordo ara els anuncis publireportatges evocadors d’adolescència amb aquella divisa altisonant “A l’esport, com a la vida”, on es promocionaven els benifets de la pràctica esportiva, normalment coincidint amb l’avantsala d’uns Jocs Olímpics. Ja fossin d’estiu o hivern, tant se val, sempre amb la mateixa cantarella. Ara no sabria dir quines marques comercials volien que compréssim els seus iogurts o la seva llet, posem per cas, mentre somniàvem un futur de clara i certa glòria. Cap incertesa aleshores, els homes de negre havien decidit que les nostres terres per fi havien de remuntar els seus estàndards, sobretot de consum, i que així seria tant sí com no. Afortunats, sembla doncs, que ens hauríem de considerar quan mirem enrere malgrat l’agror al paladar, un cop descoberts els paranys on fórem caiguts de quatre grapes en forma d’efectes colaterals, un d’ells la gàbia on romanem tancats de la qual tampoc fa l’efecte que ens vulguem desempallegar.

No em reca reconèixer haver estat sempre un bon jan, creient fil per randa allò que m’han venut i la veritat és que, aleshores, amb vint-i-dues medalles per a la delegació l’any noranta-dos, amb tants joves de somriure blanc nuclear al podi exultants, ho vaig veure ben clar: l’esport de competició s’havia de tastar més d’hora que tard. I potser fou cert que durant un primer moment l’esport m’arribà a semblar una metàfora de la vida, amb uns inicis d’allò més divertits i, fins i tot, certes modestes consecucions. Ben aviat però, va començar un període ombrívol d’aturades, lesions, caigudes i desesperació; quan no era el genoll curull de líquid sinovial era un furóncol a l’engonal.

Així doncs, els primers desenganys seriosos a la vida no li arriben a tothom d’un desamor ans també de l’esport, fent palès que aquells publireportatges no deien tota la veritat. Jo a la vida havia vingut a triomfar, era de l’únic que estava segur, i en canvi amb l’esport acabava de fer el ridícul més espantós. No podia ser que tot plegat esdevingués exactament a l’inrevés de com ens havien explicat.

En tot cas, un dels nobles ensenyaments que ens volien transmetre simplement era que calia esforçar-se, però allà, als anuncis, allò que contemplaves bocabadat eren unes daines perfectes executant moviments acrobàtics, uns malucs ben tibats i unes formes prou endimoniades que et provocaven uns desconeguts impulsos baixos peristàltics no precisament intestinals... Ben entès que el missatge de l’esforç no fou exactament el primer que vaig captar. De fet, aquest darrer el tenia ben assumit atès que des de la catequesi tot Déu fot-li que gira amb el “t’hi has d’esforçar”. És aquesta sonsònia i martelleig constant el que fa que arribis a la joventut cagat de por per no haver-te esmerçat prou i, en comptes de gaudir planerament -mentre hom va assimilant i equilibrant l’aprenentatge amb l’assumpció de responsabilitats- cada cursa o cada matx esdevenien un suplici colossal, més encarcarats que Fernando Romay baixant el darrer a defensar.

Podríem, doncs, convenir que l’esport no em va valer com a metàfora vital perquè aquesta per tal que funcioni ha de ser completa, total, i jo ja us he dit que em faltava triomfar. No sabia pas que, tanmateix, el missatge correcte m’havia estat revelat; no hi vaig saber llucar la versió oficiosa, oculta en un primer esguard, la qual transformava l’al·legoria en realitat. N’hi ha que van saber adonar-se que per arribar i moldre es podien fer servir substàncies dopants; que, ves per on, a més calers millor motor en un tres i no res. Que això del talent natural i l’esforç era relatiu, que amb una mica de precuinat i bons contactes podies oferir, en el dia assenyalat, el millor de tu i més enllà. Que hi havia un món majoritari beat i curull de mediocritat com també un grapat de murris que s’ho miraven des de dalt fotent-se del personal; a tu de decidir quin grup volies integrar. Guaita, que bo! O sigui que els publireportatges amb la musiqueta immaculada de la Enya tenien raó. A l’esport, com a la vida, quatre gats fan caixa i la resta, instal·lats en la mentida.