El moble bar

A aquest pis li falta un moble bar. Aviat canviarem de domicili i penso dir-li a la senyora que ens convindria tenir-ne un de ben endreçat. És curiós, moltes parelles pensen en el rober com a element singular, caprici a gaudir en exclusiva a la pròpia llar. Bé, cadascú amb les dèries del ramat. Jo ara ja no m’hi puc estar de tenir un moble bar, el qual no vull que es limiti a una cantonada marrana d’una prestatgeria mig buida. Seria també una deshonra que certes ampolles continuessin compartint espai amb el fregall de recanvi, les bosses d’escombraries, l’aiguarràs i l’anticalç, només per esmentar de passada una part del poti-poti de potingues de neteja que arribes a acumular en aquell buit clos i infecte sota la pica. Que quedi clar que el meu joier seria un moble bar i que estic mirant d’atorgar-li un indret de preeminència, una notable visibilitat. I és que d’un temps ençà que veig com n’és d’indispensable, aquest moble bar. Mesos enrere ja dedicat a garbellar a poc a poc les existències, més ben dit, a escurar i buidar les antigues ampolles que no assolien un mínim nivell de qualitat per tal de deixar-hi espai i, en acord a la coneixença que en l’actualitat atresoro, apujar l’estàndard d’allò que oferiré d’ara endavant a les meves amistats. Perquè estem d’acord que l’aperitiu alcohòlic es pren millor acompanyat, si pot ser, fidelment acompanyat. En poc temps i com per art de màgia la llar s’ha convertit en un anar i venir d’amistats que hi fan cap encantats de fer-vos companyia, riure i xalar fins enrogir el nas. És una meravella, les hores passen com quan teníem divuit anys si no fos que els nanos comencen a fer nosa, cridar i plorar, sempre volen sortir a fora i a nosaltres, en canvi, ja ens va bé continuar entaulats. Una enorme sort doncs, això de ser-ne dos a l’hora de prendre cura de la canalla perquè ens deixin tranquils tots plegats, que per un dia a la setmana que podem respirar...Tot rutlla quan l’objectiu està clar: passar-s’ho bé, que en dos dies serem soterrats. Cada cap de setmana, Sant Tornem-hi, els amics dels amics són els meus amics i més encara quan arriben de regals a vessar car és ben fàcil, ja saben el que m’agrada! Només qualitat i renom i conèixer tots els caldos del món. I és ben cert que es pot viatjar sense sortir de casa, amb bona companyia, bona teca i bons productes de les diverses terres que conformen aquest món cada cop més complex, connectat i global, i tot plegat, ben aprovisionats i qui no hi estigui a gust que se’n vagi a pastar fang, que prou en tenim de dilluns a divendres, de vegades dissabtes, en aquestes gàbies on ens han ficat, d’or o rovellades, tant se val! Al principi no disposava més que d’un whisky, un vinet i un cava però sempre hi havia algú que demanava ginebra, rom o vodka, o bé un altre que només cervesa. Esclar, a l’hora del perfumat, només amb l’aniset no n’hi ha prou, així que, aprofitant una escapada al Migdia de França per veure els castells aquells, que ara no em surt com es diuen, em vaig proveir de cassís, pastís i l’armanyac aquell que vengué i amb què es va arruïnar el meu admirat i malaguanyat Luis Ocaña. També vaig comprar evidentment, conyac, calvados de Calvados i ja, de tornada baixant pels Pallars, em vaig agenciar una ratafieta, que ara retorna de la mà de les tietes. La darrera tendència és el restabliment del vi ranci, del qual espero comprar-ne unes ampolletes d’aquí pocs mesos quan surti al mercat la remesa d’un nou productor, que m’han dit que és canyella fina! Aviat em vaig adonar però que si volia tenir prou varietats de tot per acontentar tothom, que és acontentar-me a mi mateix, necessito no un moble bar sinó una estança exclusivament dedicada. Vatua, ja ho tenim! En principi amb la senyora havíem pensat que tocaria a una habitació per infant, però havent-hi lliteres en pot quedar una lliure on podria fer una mena de celler i cava de cigars i així aprofitar-hi el finestral. Hi penso instal·lar còmodes butaques, un equip de música i, amb aquest gruix d’amics que se m’ha creat en un tres i no res, oferir i rebre plaers sabatins i dominicals a mode de penya d’ateneu o cercle de liceu. Dispenseu un moment, si us plau.

 -Què dius, amor meu? Què dius de l’advocat? Que te’n vas? On?? Amb els nens??? Au, va!!! Esper...