Massa realitat

Massa realitat per a poder-se concentrar. Ho vam experimentar meridianament no fa gaire durant el primer confinament d’aquest malson anomenat Covid-denou, mentre fèiem provisió de màscares i aplec de paper de cul. Tota noble pretensió artística de crear i treballar una història, mentre la història en majúscula canvia de pàgina amb nosaltres formant-hi part, és un exercici de funambulisme extrem. Els costats de la corda fluixa es troben inusualment en constant agitació i així hom no es veu amb cor de bastir res amb cara i ulls, com impossible per a un equilibrista és tenir-s’hi dret i la prova és la fallida mateixa del Cirque du Soleil. En temps convulsos les bases i els sobreentesos sobre els que jeu tot escrit canvien massa de pressa, la ploma et tremola a la mà. Potser aquesta és la raó principal per, de moment, escriure curt.

Massa realitat per a poder-se projectar. Durant un confinament total el temps present i futur s’aturen, no es poden fer plans de cap mena, ni tan sols autodestructius, cas que vulguin anar més enllà de voler penjar-se del sostre sense sortir de casa, tot sabent que tanmateix per culminar com cal aquest punt i final hauríem de comptar posar-nos la màscara i rentar les mans, i la maroma amb què ens volem escanyar, amb solució hidroalcohòlica.

Massa realitat per a poder-se relaxar. Ens volen garratibats, esglaiats, corpresos, ofegats, deprimits, alterats, drogats, de píndoles embafats. No passa un dia sense que els mitjans de comunicació dirigits des de dalt no deixin de pensar en nosaltres per fer-nos arribar el seu gentil missatge sobre allò que millor ens convé a cada moment. Cas que decidiu prescindir -voluntàriament i després de molta conscienciació- de premsa, ràdio i televisió, ells saben que al s. XXI hom no pot viure sense xarxes socials amb la petita dosi d’allò que en diuen el hope. Nosaltres mateixos minimitzarem aquest fet i afirmarem que tanmateix som capaços de garbellar la informació de manera intel·ligent, que destriem el que volem i el que no ho bandegem. Ai las, pel minso canal restant s’acabarà escolant la misèria moral i el pinso de la nostra col·lectivitat.

Massa realitat per a poder-la obviar. Si per tal de no voler patir goseu persistir en l’apagada sensorial i provar de viure en un ambient més espartà sense condicionar, els llogaters estivals de l’adossat o el pis de dalt us obsequiaran amb una ració horripilant de púrria, en cridòria lumpen inframental, que us obligarà a reprendre el subministrament elèctric per poder tancar portes i finestres i crear de nou la remor ambiental per protegir-vos així de la feredat que suposa comprovar que la nostra espècie pugui assolir tals cotes abissals.

Massa realitat per poder seguir encara ensarronant amb el llacet groc, la raó i bajanades com que som els millors a ulls de tothom. Massa veritat per a no haver copsat ja fa estona que el rei va nu i que si no fos per la por que ens han infós des de mil nou-cents trenta-nou, únic obstacle real que ens manté en la rebequeria però al sofà, aquest món imperfecte segur que rutllaria un xic millor. Moment definitiu per treure’ns la bena dels ulls davant les fake news i concentrar-se en l’única realitat assumible: la pròpia, dividida entre allò que ens envolta i alhora ens aporta, i la pulsió que fa que ens gitem i llevem amb esma. Els més murris de la classe han aconseguit entortolligar aquests dos aspectes i no em fa res confessar l’enveja envers aquests afortunats que ja hauran cobert, de la missió que tenen encomanada per aquest estrany nostre passatge terrenal, la vessant més feixuga.

Massa realitat per perdre el temps presenciant la calamitat oficial amb els ulls entelats i encataracts de sempre per passar-se el dia planyent-se. Aquest hauria de ser el moment ideal per aprofitar l’oportunitat d’or i mai més refiar-nos del guió global i que almenys puguem triar, ara sí, el nostre camí si allò que volem és guanyar quotes de llibertat que, al capdavall, d’això deu anar allò que en diuen benestar, ja no dic felicitat.