L'oferta de feina

Guaita, una oferta de feina que m’arriba des de Barcelona per tornar-hi a casa a treballar. El que són les coses! Hi va haver una temporada en la que vaig estar provant de tot, i em vaig pencar un currículum a Infojokes que t’hi cagues. Havies de passar-te hores i hores -suant perquè el teu avenir estava enLLoc- treballant la lletra petita com si veritablement cobressis per fer allò, de la quantitat d’informació que et veies abocat a introduir per omplir totes les caselles existents. Ni així. No hi havia manera ni que et truquessin un cop i és clar, la culpa era nostra perquè ens havíem de reciclar, de reinventar. Porca misèria! Bé, ara doncs, aquesta oferta, com d’altres que arriben darrerament d’aquest caire, me la miro amb malfiança i en diagonal i amb un estat d’ànim inicial de voler-la llençar a la paperera de reciclatge i després tot seguit entrar allà i esborrar-la igualment, quan de sobte, veig alguns requisits i flipo, Andreu. Mireu el que hi diu. L’oferta està en castellà: 

-idioma indispensable: castellano bilingüe. 

-deseable catalán y inglés.

A veure què se us ocorre perquè, essent castellà de pare i mare, jo en tinc dubtes pel que fa al primer punt. Sóc castellà bilingüe? D’on? Dialectalment, deu voler dir. Suposo que m’està preguntant si parlo l’estàndard dels mitjans de comunicació estatals de Madrid a més del meu propi murcialbaceteny. Si és així, endavant, cap problema. Em costa però, perquè començar a haver de fer-me el val·lisoletà em fa mandra doncs no respiro aquest accent, resultant totalment postís per mi. En tot cas, no tenia constància de què tot això fos tan important, car la meva professió, d’àmbit més aviat del cantó tirant a ciències, mai havia tingut en compte aquests matisos, però s’està posant tot tan a flor de pell al sud dels Pirineus que ves a saber... En fi, pel que fa al segon punt, sobre el català, estic contentíssim i orgullós que posin el català a la mateixa alçada que l’anglès. Però llavors de què ens queixem tant, home? No tenim remei, sempre aquí fent-nos els ploramiques. Per si algú s’ha perdut, recordo que l’oferta és per treballar a Barcelona, BARCELONA, la més gran de les dinou viles que he llegit que hi ha al món amb aquest nom. Us confesso que tanmateix, no tinc gens clar què em demanen i he acabat desorientadíssim, tant que al final, la resta de l’oferta, que parla ja estrictament del meu domini professional, ha passat a un segon pla perquè aquest requisits lingüístics m’han destarotat de tal manera que el millor que puc fer és trucar-los i que m’ho expliquin. Anem a veure, 93 a davant si truques des de fora de Barcelona i 34 si ho fas des de l’estranger. D’acord, eh, el més important és resoldre aquest galimaties.  Som-hi doncs: Hola, bon dia, sí, trucava per l’oferta número 107-b-ING-BCN de la vostra web, que m’ha arribat avui per mail...sí, espero, cap problema...-un motiu de música de Haendel preciós que ja es pot estar repetint aquí tot el matí, pas de problème- sí, hola! Sí, bon dia –presentacions i tal- És que m’ha cridat l’atenció la vostra oferta perquè...sí...sí, què? de quant dieu que estem parlant??? Vaja, sí, bé, em pot interessar...mmm...d’acord...no, por supuesto que sé hablar en castellano, sí...¿que de vez en cuando hay que ir a Madrid?, ¡pero si a mí me encanta! Esos bocadillos de calamares en la Plaza Mayor, ¡cómo me acuerdo! sí...¡claro que he estado!...¡Ahí donde dice usted, también, también!...No, no creo...para nada, diga... ¿el inglés? No problema, ¿perdone? No listen the ask...Oooh yess! Madrid is one of the most comfortable, charming and inviting cities in the WOOOOOOOOOOOOORRRRRRLLLLLLLLLLDDDDDDDD!!!!