Guitarres i ukuleles

“Jo sé que sents gelosia del meu ukulele” que cantaria en Perales si hagués escrit la seva cançó dels anys 70 avui dia. I és que la setmana passada em vaig fer ressò d’un tuit -no en recordo ara l’autor- que venia a dir que l’ukulele havia desplaçat la guitarra com a instrument musical d’aprenentatge popular. En notícies d’aquest tipus podem posar-nos en mode escèptics de pa sucat amb oli i demanar-ne la font. Jo simplement m’ho he cregut perquè trobo bastant probable que sigui així. El món ha canviat prou d’ençà que alguns bípedes de la meva generació vam trobar en la guitarra una bona companya per imitar allò que tocaven els grups de música que ens agradaven i gaudir així de l’efecte indescriptible, en podem dir diví, que aquests sons els estiguessis generant tu mateix. Tanmateix per arribar només a l’entresol i passar de tocar la melodia d'Aniversari Feliç als acords de “La Bamba” has d’estar prou motivat i no pensar en el temps que cal invertir. Allò ideal és, de fet, no saber què volen dir els mots “temps” i “invertir”, o sigui, ser encara un nen o pertanyent a la baixa adolescència. Per als adults, en canvi, l’ukulele escombra d’una manera eficient aquest handicap de temps que només copsem els ressentits, perquè és un fet que és més fàcil iniciar-se en la seva pràctica. Parlem d’un instrument ja d’una mida més petita per començar, perfectament harmonitzada a la d’un infant.  Recordem, per contra, la guitarreta que cal comprar sempre quan encara ets un marrec, altrament no arribes als dos extrems. A més, l’ukulele o ukelele, digueu-li com vulgueu, és ideal per a acords de tres notes bàsics de les harmonies major i menor, té menys cordes que la guitarra, les quals per pura configuració i natura de l’instrument són cridades a resonnar a l’aire molt més sovint, estalviant-nos doncs un bon nombre de digitacions. Aquestes són igualment més toves i menys tibades i no fan mal als dits d’aquells que ens mengem les ungles. A sobre, la posició dels dits és més propera, massa i tot per a un guitarrista, i el tacte del mànec resulta menys aspre i sever. Aquests serien alguns exemples de caire merament físic. Un aspecte més interessant també és el timbre, més agut, cridaner, infantil i anava a dir festiu només en sentir una sola nota. Després, és clar, hi ha el fet de millorar i entrar a dominar l’instrument i llavors cada instrument és un idioma i tot idioma és respectable i un món en si mateix, però podem fàcilment arribar a concloure que l’ukulele seria com l’anglès per anar pel món i la guitarra una altra llengua d’arrel llatina. Inevitablement, per una simple qüestió d’història de cadascun, a la guitarra li veus indubtablement molt més fons, bagatge i complexitat; un fons, bagatge i complexitat que poden arribar a embafar-vos i/o fer-vos emporuguir abans mateix d’haver començat per a qualsevol aspirant a voler amenitzar les festes amb la colla o la família. 

El que és però interessant, i és per això que ens hem mudat avui, és comprendre el perquè d’haver anat a parar aquí. Ho és perquè les coordenades de desenvolupament de la infantesa i la joventut, com també la dels adults, han canviat, el factor temps principalment. Sense saber-ne res encara del seu veritable significat, com hem explicat, els més petits d'ara tenen, a desgrat seu, menys temps per a fer les coses, ja no parlem de les coses que demanen i exigeixen concentració i dedicació. El nostre espai vital personal és més porós i la nostra comunicació amb la resta, per contra, més intrusiva. Estem menys protegits a l'hora de preservar la nostra intimitat, necessària mínimament, diuen, per assolir un cert grau de desenvolupament i creixement personal, altrament acabaríem com les comunes hippies, els nens dels internats o els processistes. De seguida t’entra un missatge de xat, un tuit, un DM, un whatsapp, les notificacions d'alertes de merda aquestes d’aplicacions que has baixat com un robot i t’has deixat estar de voler-les configurar, perquè primer no saps com fer-ho i al capdavall seria perdre el temps. Anys enrere l’únic factor de canvi de plans era una trucada de telèfon, més estranya o esporàdica com més petit eres, o bé una trucada a l’intèrfon del portal de la comunitat perquè baixessis al carrer a jugar. I és aquí on copsem com n'ha esdevingut, de complicat, aprendre a tocar un instrument i fer qualsevol cosa elaborada, fins i tot cardar, no sigui que per fotre un clau en bona i deguda forma et perdis els darrers esdeveniments breikinnius, o sigui el ball de bastons de la manifestació o sessió parlamentària de torn per no dir res.

El millor que podeu fer, doncs, és tocar la guitarra, l’ukulele, el senyor o la senyora, però toqueu i toqueu-vos tot el que pugueu, feu el favor.