Puta Espanya; qui hi guanya?

 Apa, ja ho has piulat! Fins i tot ho deixes fixat al teu mur o al perfil. Ara ja ho saben tant els amics i seguidors com algun passavolant per raó dels algoritmes o simiesques interaccions. I doncs? Em demano què guanyem quan proclamem als quatre vents allò que portem als budells. Curiosament i sempre, sempre com a reacció impotent a una nova canallada de Madrit provinent. Ja són tres els anys que fa que veig la dita divisa sota un arc de Sant Martí infantil, i no seré jo qui en faci associacions. Ara l’he tornada a veure escrita amb un pal sobre la neu que ens ha cobert de blanc. De vegades em demano si la nostra ment també ha quedat en blanc després dels cops que vàrem rebre el Primer d’Octubre. Em dol aquest Puta Espanya que hom gasta ara, tot i que n'hi ha que ho consideren un exercici d’autoafirmació primitiu, el qual encara a molts els cal expressar de portes enfora, al mateix nivell que l’enemic, amb el seu “a por ellos”. Entenc el raonament però no em barallaré mai per equiparar-me a segons quines tribus. En cas de sortir de l’armari se n’hi surt un cop amb un bon i senyor estirabot, sí, però un cop aconseguit no cal fer-ne bandera a tothora. És pueril i no gaire intel·ligent quan hom sempre haurà de continuar bregant i teixir enteses -i negocis- amb una bona part de la població d’aquells orígens, de dins i fora. De fet, no fa gaire que vaig parlar en un altre article dels nostres opressors i per res em vaig molestar a insultar-los. D’això se’n diu economia, maduresa i civilització.

Em dol el Puta Espanya en públic i reiterat perquè manifesta pornogràficament el ressentiment que -com escrigué Salvador Sostres fa pocs dies- és la covardia pòstuma dels que no s’atreviren a ser valents quan calia. La sinceritat sense intenció és el recurs dels fanàtics sense cervell -com acaba d’escriure el mateix autor aquesta setmana. Em fa mal lo Puta Espanya perquè sembla que la culpa és dels altres -no nosaltres- quan si va haver errors en l’intent de guilladura l’any 2017 van ser absolutament tots provinents de la catalana terra. I a més, em fa mal haver-me d’empassar la part d’atac que aquest eslògan traspua i es reserva -en el meu cas amb vuit cognoms forans- a tots els meus avantpassats. Digueu-me quina culpa estricta tenen més enllà de la isoglossa que nosaltres, els catalans, no haguem estat mai capaços de partir peres i pagar-ne el preu. I malgrat ser uns maldestres, uns sapastres, uns venuts o uns eunucs, el dret d’autodeterminació continuarà existint per a tot aquell qui de debò ho vulgui fer servir, i això igualment en un món que vira més i més cap a un autoritarisme recalcitrant i mesquí; no es podria evitar de cap de les maneres quan un poble es carrega de raons i, ben dirigit, tira pel dret contra tots els elements. I així doncs, ¿per què no fem un acte d’honestedat individual a l’hora d’analitzar la realitat?

-Continuareu repetint Puta Espanya sense reconèixer els catalans que fins al S. XIX se la van somniar o voler dominar en català -com ara un il·lustre de Reus sobre un cavall i que fins ens va bombardejar? I què n’heu de dir, dels mants catalans del s. XX, i encara ara, que hi han col·laborat; tots botiflers professionals?

-Continuareu repetint Puta Espanya i treballant per a l’IBEX 35 i brancam?

-Continuareu repetint Puta Espanya i la TV encesa amb la Pedroche i “La Isla de las Tentaciones” per grapejar-vos l’engonal?

-Continuareu repetint Puta Espanya però compreu aigua dels sistemes Penibètic i Central, que hi ix baixa en minerals?

-Continuareu repetint Puta Espanya però rabent i ben barat que us passeu al castellà?

-Continuareu repetint Puta Espanya i continuar votant aquí als qui ens mantenen enclaustrats?

-Continuareu repetint Puta Espanya i votant escó a la seva capital?

-Continuareu repetint Puta Espanya però tant de bo publiquessin la traducció d’un llibre vostre al castellà?

Els pocs milers de catalans independentistes feréstecs -aquells que es recorden sovint que cabrien en un sis-cents; vaja, els de sempre i fora modes-, aquells no repeteixen res ni afartats de vi. Tenen més classe i vista que tota la corrua d’arribistes provinents del processisme amb banderetes i símbols wannabe.