Ni amb tu ni sense. Per sempre.

 T’havies de dir com un dels filòsofs i poetes epicuris d’anomenada. No m’esperava, jo, reprendre la filosofia deixada erròniament de banda al COU, i menys d’una manera tan violenta com va ser el cas en creuar-me amb tu. Per què vas fixar-te en mi? O potser vaig ser jo que vaig fixar-me en tu... Déu n’hi do, la pedra en el camí, que no em féu rodolar perquè no seria el moment, altrament ni m’estaríeu llegint ara mateix. Agraïment puntual no, etern, te l’envio de Barcelona cap al Cel on et sé de fa temps ben acompanyat en l’estat d’ataràxia que cercaves com un condemnat aquí baix, el qual assolies de tant en tant malgrat esdevenir momentani, el temps d’unes bones cançons dins del sedan abans que sortís el sol del Prat de Llobregat. El teu traspàs em va agafar anys més tard a la quinta forca -mai més ben dit- maldant per construir una carretera a la sabana amb un turbant tuareg al cap. Enmig del no-res vaig rebre la trucada providencial d’un bon amic, que ens sabia alhora distanciats com lligats per sempre per haver tingut algun assumpte íntim entre mans, i no em vinguis ara de nou, sisplau, amb el teu acudit matusser aquell de grapejar-te el paquet per demanar-me si sabia què era el que tenies entre mans. 

Fores aleshores una classe mestra de vida cada dia, primer exemple de realitat paral·lela, d’advertiment seriós per tot bípede escadusser que volgués recollir el teu cru testimoni consistent en fer palès que allò que et trobes un cop surts de casa és un circ de puces, res més. Era una aposta arriscada, massa per a un barbamec tot just acabat de sortir de l’ou. Vaig voler seguir-te un tros del camí per estar segur de la teva veritat i després ja fer la meva, atès que ben aviat em vaig adonar que estaves encaparrat a agafar la drecera al més-enllà. Lúcid com poca gent fins ara m’he topat; de fet ja eres tan a prop del sol...cremant-te viu, llumí de foc. Em vas deixar clar i català -amb una naturalitat sense embuts, recança ni supèrbia- la importància de la tribu, de la raça, de les dues que tu atresoraves a mitges i et vantaves de la teva pertinença per poder-ne fer bandera d’una o altra segons moment o circumstància. Electró lliure i radioactiu, del tot impossible resistir massa temps sense un bon motiu.

La música fou l’ham definitiu que ens féu connectar i com a esquer, certament, els Estopa ho petaren de valent, si bé tu t’estimaves més la puresa de Xerès dels Delinqüentes, i doncs amb ells que començàvem el passeig a tot volum amb l’únic objectiu de copsar l’ambient. De bombolles isolades de poder suburbial, doncs, n’he conegut un grapat al teu costat. I ja que parlem d’aprenentatge, prou que em feres enrojolar el dia inopinat en què, en la intimitat, te’m vas adreçar en un perfecte català central per demanar-me per què només emprava el castellà; que si volia ser algú mínimament digne de respecte, profit i interès havia de saber parlar-ho tot, com també el teu peculiar francès, que gastaves més enllà de Figueres, a Perpinyà, Seta o Arle els dies que t’encenies i sorties cagant llets la Set i la Nou amunt per veure els cosins i riure a cor què vols en aquest món hostil; que tu ja sabies -amb vint anys més- el que ens esperava, a mi i als altres que se’n fotien o senzillament et tenien por, puix que havien de suportar que els hi posessis sempre un mirall a contracor. 

Amb tu vaig comprendre el que volia dir obrir-se incondicional i sense ment, de bat a bat, com vas fer de manera explícita -improvisada per un cop de calor- amb una jornada de portes obertes a casa teva. Allà em presentares amb orgull els teus i menjàrem plegats un arròs amb llamàntol forabord ben arrosat per un xampany glaçat no sé què imperial. Fou a les postres, amb ulls vidriosos de Camarón o Ferrater, tant se val, que em vas etzibar: 

-Tu, xiquet, sempre qualitat i res no se't posarà malament...Ah, i no siguis mai el gosset falder de ningú. Oi que m'has entès? Vinga, brindem! Per què mires ara el meu rellotge? Que t'agrada? Té, posa-te'l; agafa'l, collons, que et dic! Anem a fer un tomb, va, que demà marxo a Brasov un temps. Véns?