El sentit del deure

Enorme, amb el seu prop de metre noranta d’alçada, cada dia ben d’hora a la feina. Li restarien aleshores uns cinc anys per a jubilar-se però, contràriament a molts d'altres, no hi pensava. Ell ho hagués fet sempre, això de llevar-se a la mateixa hora i passar per aquell tram de vorera que separa l’aparcament de la seva oficina amb un decalatge màxim de cinc minuts entre un dia qualsevol i un de successiu. La resta del veïnat d’això, en deia rutina; ell però, no hi pensava. No puc descriure’l negativament, ni tan sols ara, passats cincs anys; no donà raons per fer-ho. Extremadament respectuós, en aquesta fossa abissal on rau el món occidental actual, algú respectuós ha passat a ser considerat respectable i, per tant, havies-lo ací passejant una existència quotidiana de respectabilitat que li permetia estintolar, amb allò que diem una certa dignitat, el seu prop de metre noranta un dia rere l’altre, tot i que ell, com hem dit, no hi pensava. De tracte afable, t’hi senties bé i et convidava a fer-l’hi sentir també i doncs, tot era planer, senzill i realitzable. Tot era preciós. La seva manca d’arestes encomanava la conversa pausada i el passar tranquil per aquest circ i així, malgrat aquesta aparença de noble i amable neutralitat o bé grisor quant a absència de sofisticació, o si voleu, manca d’accent, resulta que em trobava davant la puça excepcional de la meva particular funció. Un dia, sabent que tota qüestió que li demanés seria tractada per part seva sense acritud ni ironia, li vaig gosar preguntar què era allò que li feia discórrer d’aquesta manera tan recta, serena i maquinal amb tothom dia rere dia, any rere any. Em va respondre amb el to esperat però amb un gir potser no tant, donat que jo ja tenia interioritzat que, com d’habitud, no hi pensaria. Em va etzibar: “el sentit del deure”. Vaig quedar prou astorat per no pensar gairebé en altra cosa que sortir del seu despatx i, després d’una dutxa a casa i ben pensat, demanar un trasllat el mateix endemà. Ho confesso, no vaig poder suportar aquelles quatre paraules batudes que mai no he sabut arreplegar en aquest ordre per a mi mateix: El-sentit-del-deure. No havia tornat a saber res d’ell, quan un antic amic comú em va fer saber que, just uns mesos després d’aquell mirall involuntari que em va posar a davant, el van destinar per primer cop, monolingüe i en edat provecta, a prendre pel cul com a expatriat. No el van ni convocar al despatx dels seus caps, tot just li van enviar una carta al seu domicili amb unes cites per vacunar-se cagant llets i a la quinta forca hi falta gent. La dona no se’n va saber avenir quan, tot veient-lo fer la maleta a corre-cuita, l’única frase que va rebre d’ell com a resposta a aquesta punyalada per l'esquena -per a ella- o nova destinació professional -per a ell- fou: “És el sentit del deure”.