L’imaginari continuava embolcallant a tothora la seva realitat. Una fal·lera impossible d’apaivagar. Quotidianament fatigat i desenganyat, sabia però que marxar no mitigaria la seva única certesa: sentir-se atrapat, subjugat per aquella ciutat.
La seva gentilesa era inusual, insòlita; encara més, de tan pura resultava atàvica, ancestral. De seguida fou ponderat i establert el seu valor de canvi.
La por als altres era la por a ell mateix. La por als seus curtcircuits. La por a quedar-se penjat. La por als seus Ctrl+Alt+Supr inopinats i sense contrasenya de restitució.
Quan tot li rutllava, una esgarrifança li va gelar l’espinal de dalt a baix mentre es disposava a sortir del cotxe. La vida va semblar-li per unes centèsimes de segon quelcom semblant a llepar un metall. Demanà immediatament socors a si mateix i la veu del més petit, que volia entrar a casa, el va salvar, només, de manera momentània.
Anava bandejant els homes com qui enforca salsitxes. Ajaguda al sofà un diumenge a la tarda, grapejant-se tota sola, es preguntava per què ningú no l’estimava de debò.
Quan encara festejaven va caure subjugat pel seu equilibri i rectitud.
Festejant les noces d'argent, allò que encara li hi encisava eren els seus estirabots.
La meta-amistat li va fer perdre els dos únics veritables amics guanyats en l’edat adulta. L’un es va adonar que estava essent utilitzat per ser estudiat i no per ser gaudit. L’altre va pensar que era drogoaddicte.
Ara que estan de moda els cordons sanitaris, trobo que el més divertit de tots és aquell que li fem cadascun de nosaltres a la lucidesa.
Hi ha gent que amb el servei a l’amo en té per tota la vida.
Rodoreda revisitada.
Diuen que un dels reptes de la societat actual és la conciliació efectiva de la vida lupanar i fracassar.
Eretisme eròtic
erotisme erètic
tant se val
on va el doll.
Raus estàtic
Culpable, tu
Ressona herètic
i alhora atàvic.
Per què tan bàsic,
curull grumoll.
Un homme qui se veut libre est quelqu’un dérangeant, dangereux...bref, un suicidaire. Pitié pour lui.
Quand tu as promis une carotte, tu cherches la carotte et tu ne trouves pas la carotte et donc, tu n’as pas de carotte à donner. Alors là, tu fais quoi là?
En voulant insister à faire profil bas, au bout du chemin j’avais perdu les repères, je ne me reconnaissais plus quand-même...
Altament qualificat, whisky en mà, em confessava reconèixer l’alienació en què vivim. T’ho explicava des de dalt, com qui tenia una eina més a disposició per a fer-se’n servir. La tremolor erètica a l’hora d’agafar la cigarreta féu palès tanmateix que, des de dalt, res de res.
-No et preguntis com el teu país pot fer el ridícul per tu, pregunta’t com tu podries fer el ridícul pel teu país-.
Kennedy revisited.
Si fóssim tots escrupolosament fidels als principis que diem defensar i pensem que mantenim, ara mateix em quedaria aquí al costat d’aquest bon home, que em fes un lloc al matalàs del seu pas inferior. Naturalment m’engegaria a pastar fang i m’etzibaria que a cada u la seva merda.
La gana és el millor rellotge, per als nadons i per als morts de gana.
1985:
-Ésta la pago yo.
-No, ni hablar, la pago yo.
-¡Que me dejes, coño, que la pago yo!
2020:
-Esta la cobro yo.
-No, déjame que la cobre yo.
-¡Que no, que la tengo que cobrar yo!
La vanitat insaciable li va fer corrompre’s tot confiant en la seva intel·ligència com a regulador. Pensava que fer-ho conscientment li eximiria del seu pecat i en canvi, aquesta elevació del nivell de racionalització va resultar, de la seva caiguda als inferns, l’accelerador.
Als llibres d’Història de Catalunya el període “2018-actualitat” hauria d’ésser intitulat “disfòria nacionalista”, que vindria a ser “reculada” en estàndard, i “perculada” en xava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada