Rampells de serenor

Anava boig per mirar d’omplir les estones buides, inferns que se li obrien davant seu de manera fragmentada tal i com havia concebut la seva vida postmoderna, on res no havia arrelat per por a envair la resta d’estances estanques de la seva personalitat, segons ell, ben bastida.

Petit comerciant, negoci unipersonal. Dedicat en cos i ànima al seu ofici, es va enamorar tardanament. Contribuent exemplar, a l’hora de declarar-s’hi no va saber si fer-ho per mòduls o traient el llibre de comptabilitat.

Començà a empolvorar-se amb un delit que a ell li vingueren ganes de traduir-li-ho al castellà.

Ha tingut una idea que desafia l’ordre establert. L’ordre engreixa idea i propietari. Els compra. Continua l’ordre establert.

Neoliberal. 1. adj. Partidario del libre cercado.

Va sortir perdut de casa. Perdut buscant les claus del cotxe, després un pàrking a prop de l’hospital. Perdut mirant d’encertar l’entrada a urgències i culpable preguntant per ella al mostrador. Dins l’ascensor, encara no sabia si era posseïdor del dret a picar a aquella porta.

Ella volia pensar en positiu, tot sabent que no podia permetre’s una relliscada més. A ell, en canvi, tot almanac, solar o lunar, li relliscava encara més.

Molt propòsit d’esmena -de franc- i molt de treball personal consultat -abonat- quan patapam, allà hi era de nou el passat palplantat a davant; és clar, com sempre, per fer-li trontollar. Es va cagar.

El paradís de la vellesa. ¿Vet aquí concentrada la meva aspiració?

Dia rere dia, a la cabina telefònica que anava; sempre a la mateixa hora. Semblaven fets l’un per l’altre. L’endemà però, la van treure d’allà i van posar-hi una font. Tothom tenia mòbil.

Algú ple de vida és algú ple de mort. Algú que ha assumit la segona per poder gaudir per fi la primera. La por a la mort és l’excusa inconfessable de hom qui no vol cultivar-se car amb la llum hi entrarà també la foscor i no volem patir, com els pares de postguerra ens han suggerit.

¿Literalitat amb literarietat esdevindrien Alta Fidelitat?

Ton choix de vie est cher et on ne parle pas d’argent.

Xalem quan aconseguim obrir-nos esbarjosament als altres i, malgrat tot, cada pam que deixem anar com a penyora esdevenen dos pams i mig que maldiem quan ens penedim i maldem per replegar-nos.