Jo, Zigoni Balcatrena

 M’he passat bona part de la meva vida exercint de materialista arquetípic. Així i tot, em sembla una manera eufemística de qualificar els que foren els meus anys de joventut i primera etapa adulta; més aviat podria dir que vaig representar a la perfecció el paper d’imbècil abduït perfecte. Abans pensava que no podria viure sense això o allò altre, en fi, sense certes coses. I si es tractava de persones, doncs com si fossin coses, plenament integrat dins d’aquesta panamercantilització que ha esdevingut la herència més crua del darrer segle XX, la qual ens va arribar exempta d’impost de successions; per tal de consumir ens ho van voler posar en safata a tothom.

Ara no és que un hagi esdevingut germaneta de la caritat però si quelcom em remou per dins no és la inextricabilitat de la mort ans morir algun dia sense haver-me adonat verament de què va tot això. Només es tracta d’una frase però Déu n’hi do el canvi qualitatiu entre el meu ipse antic i el més nou! La distància és tan important entre tots dos que hauria de tenir dret a canviar de nom. No m’estranya, doncs, allò que veia fer, per exemple, a estrelles del rock com Carlos Santana, que es va passar a dir Devadip, o John McLaughlin que es digué Mahavishnu, tots dos després d’haver estat iniciats pel mestre espiritual Sri Chinmoy. Ja m’agradaria a mi haver tocat la guitarra ni que fos un tres per cent del que varen fer aquests dos monstres, però trobo que tinc dret també a canviar-me el nom. Voldria a partir d’aquests moments poder dir que em dic...Zigoni, Zigoni Balcatrena, com el protagonista del conte de Pere Calders.

Vejam si ho aclarim, m’agrada Òscar; la mare va estar molt encertada amb Oscar i jo que me n’alegro, que així m’ho van posar, sense accent gràfic perquè, de fet, no s’estilava a les majúscules d’aleshores; contingència aquesta que ha esdevingut ideal perquè ara no em senti jo malament afegint-hi un accent i obrint la O com em surti a mi dels pebrots. El que passa és que Oscar ha quedat ja associat a mil i una gestions mundanes, grises i burocràtiques. És un nom que he usat sobre escriptures notarials, matrícules i beques escolars, carnets de soci d’allò més vulgars, nòmines d’empreses on no vaig conèixer mai l’amo, ignominioses declaracions de renda, perversos comptes bancaris, compravendes de merdes... Tot plegat, paperassa que m’ha glaçat l’esperit fins al punt d’haver enfollit o estat a punt de periclitar sense que ningú hagués pogut gosar endevinar el culpable d’un eventual fatal traspàs.

Ves per on, si la vida va començar a remuntar fou, ni després ni abans, quan vaig voler associar el meu nom d’Oscar a la llista de matrimonis beneïts a Santa Maria de Montserrat. I si és en aquell indret sagrat on vaig sentir ressonar diferent el meu prenom, car fou allà que se’m va obrir la O del tot potser caldrà que hi torni per demanar formalment una definitiva denominació. He vist que els papes de l’Església n’han fet servir sempre, de nous noms i sant tornem-hi, que tampoc no em vull comparar als papes; tan sols vull fer ús dels meus drets de dir-me altrament. El nom de pila, malauradament, ens reté i ens relliga al passat. Jo no renego dels meus avantpassats, dimoni, allò que em reca és el temps balafiat en mants viaranys que menaven nulle part. Temps gastat per culpa meva, per haver-me deixat endur pel ramat i no haver tingut els dallonses d’orientar l’antena d’acord amb les meves habilitats o possibilitats. Temps malbaratat per haver volgut fer veure que allò que de vegades sentia com a missatges per redreçar el tir no eren més que temptacions de gent que jo m’estimava més pensar que no volien el meu bé; que de missatgers d’aquests per desvetllar-me, algun n’hi va haver; que d’altres per esguerrar-te la vida, en canvi, el món en va ple! Allò que em sap greu, ves, és de no haver fet cas quan tocava dels primers. Bé, ara no encetarem de nou el sac de gemecs. Si alguna bona ànima llegeix això i em sap dir com puc canviar-me el nom i passar pàgina del babau que atenyérem a representar en aquest circ de puces que és la nostra societat, facin-m’ho saber, si us plau.