Tirania gremial

En la nostra activitat professional acostumem a beneir el gremi o sector que ens ha tocat. Ras i curt, el gremi, els companys, són la darrera protecció contra l’exterior. Dins aquest entorn ets algú com a fora ningú, que vol dir no poder guanyar-se les garrofes. Tan senzill com que aquell qui em digui que això no és així, té padrins. Comença aquest article de la millor manera possible, pel final. Per què tanta faramalla si allò que hem de traslladar al lector i la societat és que l’objectiu fonamental és encasellar el personal per tot seguit aplicar-nos el motlle de guix que ens assegura una nevera plena per a esperits artrítics encarcarats. Vagi per endavant que no ens referim pas als autònoms, benaurats i solitaris metrònoms!

Antigament, en molts oficis la cosa era més transversal, podies anar-hi provant. D’aventurers laborals bregats en els més diversos camps hom en coneixia un grapat. Tres, cinc, deu feines diferents, inclús més! Ara recordo l’Ovidi nostrat, el cantant d’Alcoi, quan recordava el reguitzell d’oficis practicats abans d’esdevenir la bèstia de la natura nacional amb què arribà a ser encimbellat. Guaita, quin contrast amb aquells qui passem per la universitat amb l’excusa de fer/ser una sola cosa, que almenys ens permet dir que hem estat minyons molt ben formats. Aprofiten així de la nostra especialització, en teoria beneficiosa per a la societat, per a matricular-nos a foc com els braus amb codi de vegueria, comarca, municipi o cantó. D’allà no en podràs sortir.

Bé, de la primera volada i encara un xic babau, certament no t’ho mires pas així. Has aconseguit arribar al final del camí que desemboca al gremi, el teu Destí. En el gremi seràs benvingut previ pagament de la tarifa mensual corresponent. L’empresa? La baluerna que fa possible el teu nou ambient. En tot cas, noves amistats potencials fruit de la teva nova ocupació seran d’aquí a poc una realitat. Contactes de qualitat en un món el qual, de moment i un cop aterrat, per res et sembla un mocador. Targetes i més targetes de presentació, primeres reunions, intercanvis, dinars, teambuildings, sopars, això ja no té aturador. Tothom es relaxa perquè se sap en una esfera concreta i precisa, el garbell per baix ja està fet, per dalt i com a límit, el cel. Les converses habituals? Ensopir-se com un lluç amb aquell burro de la feina que sempre et parla d’hipoteques i de futbol -que ens cantaven David Carabén i Miqui Puig. I això rai, gràcies, perquè altrament fot-li que gira a garlar de gremi amunt, gremi a baix. La feina i només la feina, bla, bla, bla, no fos cas de passar per impertinent, tafaner o guillat. Dels fills només se’n parlarà quan arribi l’hora -mai abans dels trenta i tants. Mentrestant, aventures de cap de setmana, volta al món o curses de resistència de moda amb samarreta Finisher per amagar la buidor. Amb el temps serà l’edat la responsable d’atorgar un carés un xic diferent a la teva rutina, rutina és. Pots patir mil i un maldecaps al llarg del teu periple mortal, divorcis, excessos, entrampades o males jugades, addiccions i pèrdues de nord. Rai, el gremi, l’entorn, farà la vista grossa i te’n passarà una, dues, les que calguin si els demostres, malgrat tot, entrega i abnegació. La teva vida s’ha vist sacsejada, potser trontolla? No et preocupis, l’entorn et concedeix un, deu, ics dies d’assumptes de merders personals -en funció de la teva posició- baixes encobertes per recuperar-te car que et quedi molt clar, amb ells hi has de continuar. Has estudiat per això i amb això et jubilaràs.

No tinguis por, doncs, de veure’t una mica engavanyat dins una camisa de força que només es tracta de sensacions, l’amor per l’ofici hi és, allò més gran, com de fet ho demostra el teu sidral en general llevat de l’única rutina que tot ho pot. Aguanta, fes el favor, no siguis gamarús, sobretot que no se t’acudeixi ruminar sortir del gremi per voler-ne ingressar en un altre. Recorda que si ho fas, de traïdor en amunt a l’esquena et titllaran i a sobre que sàpigues que a la nova presó de davant tampoc s’hi pot accedir gratis et amore,  ni tan sols amb total dedicació.